Sonificació de dades a la pràctica creativa
Resum
La sonificació és el procés de transmissió de dades amb àudio no verbal. Encara que cada cop és més acceptat com a mètode científic, en particular quan la representació visual de les dades no és adequada, sovint encara se la titlla d'”artefacte”. Els compositors també han mostrat un creixent interès en la sonificació com a mètode per compondre. Tant en ciències com en música, les crítiques a aquest mètode tenen a veure amb la mala estètica i les seves aplicacions innecessàries. Aquesta tesi pretén tractar aquests temes recorrent a un portafolis de peces que utilitzen la sonificació com a eina compositiva. S’hi defineixen els principis de la “musificació”, que pot ser definida com una sonificació que usa estructures musicals; una sonificació regida per principis musicals. El portafolis explora una sèrie de fonts de dades, gèneres musicals i col·laboracions entre ciència i música.
Data Sonification in Creative Practice – Tesi.
per a suport fix – 8’
Blyth-Eastbourne-Wembury és una peça per a suport fix en estèreo composta per encàrrec del sindicat nacional d’estudiants – National Union of Students (NUS) – i per ser interpretada al projecte Eden Project a Cornualla formant part de la posada en marxa de la xarxa SOS (Students Organizing Sustainability) Network. L’organització buscava artistes que treballessin en temes relatius al canvi climàtic i la sostenibilitat i animava al públic a introduïr-se en aquests temes. Per la representació de la peça del 9 de novembre de 2015, hom va col·locar dos altaveus en una cabana de bambú en el bioma de jungla del Projecte Eden.
La peça combina la sonificació de dades que descriuen les temperatures creixents del mar de les costes britàniques amb un paisatge sonor de costa. Les temperatures i la salinitat creixents preses a Eastbourne i al canal de la Mànega des del 1892 són representades com a ones sinusoidals. Les dissonàncies produïdes creen un sentit d’alarma i de perill, mentre que la natura cíclica de les dades reflecteix les ones percebudes durant la peça. El paisatge sonor progressa al llarg de la peça des d’un paisatge de costa sense interferències humanes cap a un altre ple d’intervencions humanes. Els enregistraments tingueren lloc a la platja de Wembury i al port de Sutton Harbour a Plymouth.
Sonificació de la matèria fosca (2016)
Sonificació audiovisual – 18’
Sonification of Dark Matter fou un projecte fet en col.laboració amb el doctor Ralf Kähler del Kavli Institute for Particle Astrophysics and Cosmology a la Stanford University. Les dades de simulacions de matèria fosca havien de ser audibles. L’equip d’Stanford ja havia creat algunes visualitzacions de les simulacions i la sonificació hauria d’acompanyar i realçar aquests vídeos en principi silenciosos. D’aquesta manera el so i la imatge es generen a partir de les mateixes dades!
La sonificació de les simulacions de la matèria fosca hauria d’acompanyar la seva visualització, però també ajudar a comprendre la matèria fosca. L’experiència cognitiva de l’oient s’amplia amb l’element sònic, que amb sort també amplia la seva amplada de banda cognitiva de manera que comprengui unes dades tan extenses i complexes.
Es varen sonificar tres fenòmens de la matèria fosca: un halo de matèria fosca, corrents de matèria fosca i un univers fosc. Es van mapar paràmetres de dades interessants amb una sèrie de paràmetres musicals usats per sintetitzar sons i transformar sons enregistrats. Es retingueren els mapats de sons més eficaços i es combinaren posant especial èmfasi en la qualitat musical i l’experiència de l’oient. La instal·lació audiovisual va ser presentada al Immersive Vision Theatre de la Universitat de Plymouth del 26 al 28 de febrer de 2016.
Sonification of Dark Matter va captar força atenció en mitjans com Observer, Independent, Nature Physics i Physics World.
The Observer– If you could listen in to dark matter, just what would it sound like?
Independent– Dark matter: Invisible material to be represented through medium of song
Nature Physics – Music: The music of particle collisions
The Voice of the Sea (2017)
live electronics – ca. 10’
The Voice of the Sea real-time data collected by a marine buoy located at Looe (South-East Cornwall). The data received determine the compositional choices as the piece is performed, so every performance is different. We first hear a direct mapping of the altitude of the buoy to a specified frequency range. As the system receives more data, it will determine whether the sea is calm and stormy and begin changing the piece accordingly to reflect the state of the sea. During a performance, the listeners are surrounded by speakers; they become immersed in an augmented real-time marine soundscape.
The Voice of the Sea combines synthesised sounds and recorded sounds from the coast of Looe. It is a piece of live electronics, as the composer or other performer makes some compositional choices in reaction to the data received. Additionally, the audience can see a projection showing the number values of the incoming data and a live webcam of Looe’s coast.
The project was developed in collaboration with the Marine Institute and the Channel Coastal Observatory who supplied access to the real-time buoy data. The sound file was recorded in 21 February 2017 for BBC3’s Music Matters programme aired on 27 February 2017 (from 38’). The Voice of the Sea has also been featured in Clot Magazine.